Arrencant Debian des d’una memòria USB

Aquesta és una imatge del sistema operatiu Debian pensat per a explicar programació als cursos de robòtica i informàtica a l’Escola del Clot – Jesuïtes El Clot. Per aquesta raó el nom d’usuari, contrasenya d’usuari i contrasenya de l’usuari primari és clot. Degut a que a diverses assignatures ens cal anar afegint programari durant el curs hem fet una imatge d’un sistema actualitzable (no és una imatge ISO estàtica). Al final d’aquesta entrada és justifica perquè s’han descartat altres mètodes de creació de memòries USB.

A ordinadors de poques prestacions és convenient emprar l’escriptori Gnome clàssic (i si encara el trobeu massa pesat és molt fàcil instal·lar-hi l’escriptori LXDE). Als ordinadors actuals podeu escollir l’escriptori que més us agradi (l’opció Gnome correspon a Gnome 3 i Gnome Clàssic a Gnome 2).

 

Procediment

Baixeu-vos la imatge comprimida aquí o aquí (teniu en compte que està allotjat a un compte MEGA de franc i això limita a un màxim de 4 baixades simultànies). L’arxiu debClotUsb02.img.tar.bz2 és de 2,05GB que un cop descomprimit a debClotUsb02.img és de 7,2GB. Amb gparted podreu fer créixer la mida de la vostra partició per aprofitar al màxim tot l’espai de la vostra memòria USB.

És molt convenient emprar una memòria USB 3.0, malgrat el sistema també funciona emprant memòries USB 2.0. També ens hem adonat que la qualitat de la memòria USB 3.0 és important, amb alguna marca poc coneguda el sistema ens ha funcionat a l’hora d’arrencar però no ha pogut executar programes com el navegador o el paquet ofimàtic. Sense ànim de fer cap mena de publicitat us indiquem amb quina marca de memòria ens funciona sense problemes.

Per a escriure a la memòria USB la còpia de la imatge des d’un sistema basat en Debian :

~$ sudo dd bs=4MB of=/dev/sdc if=debClotUsb02.img

És molt important assegurar-se a on està la memòria USB. En el cas de l’exemple és a /dev/sdc (per a saber-ho podeu emprar sudo fdisk -l i/o df -h) i és convenient desmuntar-la prèviament (ex. : sudo umount /dev/sdc1). És a dir a of (output file) s’ha d’indicar el dispositiu a on és la memòria USB i a if (input file) la ruta a on teniu l’arxiu de la imatge del sistema.

Tal i com mostra la captura, emprant una memòria USB 3.0 es triga al voltant de 5 minuts i mig (324,323 segons). Fent-ho amb una memòria USB 2.0 és triga gairebé 37 minuts (2198,54 segons).

Premeu sobre la imatge per a visualitzar la captura feta amb un Ubuntu :

 memUSB_01

Per als que encara feu servir el sistema operatiu propietari Windows teniu l’opció de crear el llapis USB arrencable emprant Win32DiskImager. Enllaç a una explicació d’aquest programari.

 

Altres mètodes de creació de memòries USB

A la documentació oficial de Debian hi ha l’explicació per la preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB. Diu que hi ha dos mètodes d’instal·lació possibles si arrenqueu des d’un llapis USB. La primera opció és instal·lar-ho tot per xarxa. La segona consisteix en copiar una imatge de CD al llapis USB i utilitzar aquesta imatge com a font dels paquets, amb la possibilitat de combinar-ho amb una rèplica. Aquesta darrera opció és la més habitual.  L’inconvenient de la primera opció és que tot sovint l’instal·lador es queixa de que el disc és massa lent (a llapis USB 2.0) i sospita que el disc dur és defectuós i no deixa continuar la instal·lació. I l’inconvenient de la segona opció és que els canvis no són persistents.

També hi ha l’opció de fer servir Remastersys. Per a Debian tan sols hi ha l’opció de tenir una imatge congelada i no hi ha persistència dels canvis. Quan es fan pocs canvis no hi ha inconvenient però quan comencen a ser uns quants és poc pràctic. Amb Ubuntu si que és possible fer una memòria USB arrencable amb persistència que és útil mentre no es facin masses noves instal·lacions de programari. Però en ambdós casos la mida màxima de la imatge és de 4GB, degut al tipus de sistema d’arxius emprat. A més, l’autor de Remastersys no garanteix la continuïtat del seu projecte.

 

Aquesta metadistribució ha estat concebuda conjuntament per en Daniel Collados i en Jordi Binefa, professors als cicles formatius d’informàtica i robòtica a l’Escola del Clot – Jesuïtes El Clot.